Àrea temàtica
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Oriental

Àrea temàtica
Europa > Croàcia

Àrea temàtica
Europa > Eslovènia

Àrea temàtica
Europa > Itàlia

Àrea temàtica
Europa > Mònaco

Àrea temàtica
Europa > San Marino

Àrea temàtica
Europa > Suïssa

Àrea temàtica
Europa > Vaticà

ca - italià
cod - italiano
ar - الإيطالية
cy - Eidaleg
de - Italienisch
en - Italian
es - italiano
eu - italiera
fr - italien
gl - italiano
gn - italiáno
it - italiano
ja - イタリア語
nl - Italiaans
oc - italian
pt - italiano
ru - Итальянский язык
sw - Kiitalia
tmh - Tat'alyant
zh - 意大利语
scr - Alfabet llatí
num - Sistema aràbic

Definició
Els primers testimonis escrits de l'italià daten del segle X, i el conreu literari de la llengua va començar al segle XII a la Toscana i, encara amb més força, al XIII a Sicília. En aquesta primera època s'utilitzaven en l'escriptura els diversos dialectes i, al nord del país, també l'occità i el francès.

La importància literària de la varietat toscana la va convertir, a partir del s. XIV, en la més prestigiosa del país i va esdevenir la base de la llengua estàndard escrita italiana. Aquesta, amb la unificació d'Itàlia (1870), es va acabar de consolidar com a idioma de l'estat i de l'escola, la qual cosa li ha permès, a la segona meitat del segle XX, de generalitzar-se també com a llengua parlada en detriment dels diferents dialectes. Malgrat tot, els dialectes conserven força vitalitat, especialment en família; s'hi escriu literatura, i són presents, encara que sigui de manera més aviat discreta, en els mitjans de comunicació.

Els dialectes italians es poden classificar en tres grans grups: el septentrional, el toscà i el centremeridional. Com que són el resultat de l'evolució del llatí parlat en regions molt diverses i allunyades les unes de les altres, poden arribar a ser tan diferents entre ells que la comprensió entre parlants de varietats distintes sigui molt dificultosa.